El sábado tocaba espele y el domingo caminar un poco. En esta ocasión aprovechando la infraestructura de la Caminada de la Llum. Varios autobuses recogían a los participantes en la estación de autobuses de Manresa y nos llevaban hasta Montserrat. Allí un rato para visitar las instalaciones, una pequeña ceremonia (que me perdí), un par de vasos de chocolate y coca (drogas duras las dos) y se iniciaba el itinerario de algo más de 20 kilómetros y unas cinco horas caminando por el Bages.
Una ocasión estupenda para hacer deporte y poder hablar con los diferentes amigos que me fui encontrando a lo largo del camino y en los diferentes avituallamientos.
Un resumen de los orígenes de esta tradición, extraído de la página oficial de la Festa de la Llum:
La Festa de la Llum és la més universal i, alhora, la més peculiar de totes les tradicions manresanes. El seu origen l'hem d'anar a buscar al S.XIV (1345) quan en temps de sequera, fams i malalties la ciutat va decidir construir una sèquia que portés aigua del Llobregat des de Balsareny. Aquesta iniciativa va topar amb la negativa de Galceran Sacosta, bisbe de Vic, a deixar passar la sèquia per les seves terres. Davant la desobediència dels Manresans, el bisbe va respondre amb l'excomunió de tota la ciutat. El 21 de febrer de 1345 es va produir el prodigi: un raig lluminós procedent de Montserrat va entrar al temple del Carme i tots els campanars de la ciutat van començar a repicar tot sols. El bisbe, penedit, va aixecar l'extradició i perdonà tots els manresans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario