La MARXA ROMÀNICA DE RESISTÈNCIA, es una prueba de resistencia que tiene por objetivo enlazar el máximo número de ermitas románicas en su recorrido.
Mi primera participación fue en el año 1998 y abandoné al Km. 53,2. El recuerdo que tengo es que podría haber continuado pero cómo que no lo tenía claro y era el último lugar aconsejado para abandonar fui conservador.
Consejos.
Mi experiencia en marchas de resistencia es únicamente la participación en esta marcha. Evidentemente es fundamental contar con una forma física adecuada para resistir un recorrido de 80 Km. de una tirada y por tanto estar entre 10 y 20 horas de actividad continua. No obstante, hay otro elemento muy importante y es el psicológico. Es fácil, cuando empieza a anochecer o cuando el cansancio es importante, dejarse tentar por la posibilidad del abandono. En este caso una buena opción es pensar en algo que te distraiga o mejor entablar una conversación con alguien que atrapes o te atrape en el recorrido.
En cuanto a la sensación de ya no poder más, muchas veces se soluciona ingiriendo algún alimento o bebiendo líquido, también puede ser útil descansar unos minutos.
Después de varias participaciones he llegado a la conclusión de que es mejor una riñonera a una mochila. Su peso es bastante menor y evita el dolor en los hombros, inevitable después de soportar peso durante largo rato y sufrir los pequeños impactos en los tramos que se hacen corriendo.
El “kit de supervivencia” debe estar compuesto por un paquete de pañuelos de papel, unas tiritas, unos parches para las ampollas, algunas pastillas isotónicas y algún alimento energético (barritas, gel o pastillas) y una botella de agua de medio litro (nos permite hidratarnos entre controles y no cargamos un peso muy grande).
En cuanto al vestuario, al menos para la prueba de Navàs, lo ideal son unas botas de montaña bajas (buena sujeción y buena suela) ya usadas con anterioridad y por tanto adaptadas a nuestros pies, unos calcetines bien ceñidos (sin arrugas) y otro par de recambio, unas mallas largas y una camiseta de manga larga. En la riñonera podemos llevar un impermeable ligero que nos protegerá de la lluvia y de los momentos que haga algo de frío. También es muy útil una gorra (para el principio y final de la marcha), especialmente si no somos melenudos.
Evidentemente no puede faltar una luz frontal potente y con las pilas nuevas.
Yo también llevo el carné de identidad, algo de dinero (billetes, que pesan poco) y un lápiz para apuntar los tiempos de paso de los controles y alguna información importante. Tampoco me dejo nunca el teléfono móvil. Te puede sacar de un apuro y siempre alguien llama para animar durante la larga noche.
L’itinerari és el recorregut del GR-176, consta de 80,2 Km. senyalitzats, amb sortida i arribada a Navàs. La suma total de desnivells és de 4.600 metres entre unes cotes de 350 i 750 metres d'alçada.
La MARXA ROMÀNICA DE RESISTÈNCIA, és una prova de resistència que té per objectiu enllaçar el màxim nombre d’ermites romàniques en el seu recorregut.
La meva primera participació va ser a l’any 1998 i vaig abandonar al Km. 53,2. El record que tinc es que podria haver continuat però com que no ho tenia clar i era l’últim lloc aconsellat per abandonar vaig ser conservador.
A l’any 2000 vaig fer un temps de 17 hores 12 minuts acabant en el lloc 124 de 171 persones que van finalitzar.
A l’any 2004 el temps va ser de 17 hores 11 minuts acabant en el lloc 142 de 196 persones que van finalitzar.
A l’any 2005 el temps aconseguit va ser de 16 hores 25 minuts, acabant en el lloc 143 de 248 que van finalitzar i 335 participants en total.
A l’any 2006 el temps va baixar fins a 14 hores 37 minuts, acabant en el lloc 78 de 238 que van finalitzar, amb una participació de 298 persones.
Aquest any 2007 coincidint amb l’edició número 20 de la Marxa Romànica de Resistència espero, com a mínim, finalitzar el recorregut i si es possible millorar el temps de l’any 2006... Bé, ja han passat uns dies. El temps ha estat de 16 hores 15 minuts, i això és senyal que he acabat. A pesar que en alguns moments pensava que aquesta seria l'última participació, passades unes poques hores ja estic llest per a l'edició del 2008. Han participat 298 persones, acabant 217, un 77 % aproximadament. He acabat en el nombre 132. Aquest any he anat acompanyat d'un amic i això m'ha limitat poder adaptar el ritme a cada part del recorregut i a l'estat físic de cada moment. L'any que ve més...
La meva experiència en marxes de resistència és únicament la participació en aquesta marxa. Evidentment és fonamental contar amb una forma física adequada per a resistir un recorregut de 80 Km. d'una llençada i per tant estar entre 10 i 20 hores d'activitat contínua. No obstant, hi ha un altre element molt important i és el psicològic. És fàcil, quan comença a fosquejar o quan el cansament és important, deixar-se temptar per la possibilitat de l'abandó. En aquest cas una bona opció és pensar en alguna cosa que et distregui o millor entaular una conversa amb algú que atrapis o t'atrapi en el recorregut.
Quant a la sensació de ja no poder més, moltes vegades se soluciona ingerint algun aliment o bevent líquid, també pot ser útil descansar uns minuts.Després de diverses participacions he arribat a la conclusió que és millor una ronyonera a una motxilla. El seu pes és bastant menor i evita el dolor en l’espatlla, inevitable després de suportar pes durant llarga estona i sofrir els petits impactes en els trams que es fan corrent.
El “kit de supervivència” ha d'estar compost per un paquet de mocadors de paper, unes tirites, uns pegats per a les butllofes, algunes pastilles isotoniques i algun aliment energètic (barretes, gel o pastilles) i una ampolla d'aigua de mig litre (ens permet hidratar-nos entre controls i no carreguem un pes molt gran).Quant al vestuari, almenys per a la prova de Navàs, l'ideal són unes botes de muntanya baixes (bona subjecció i bona sola) ja usades amb anterioritat i per tant adaptades als nostres peus, uns mitjons ben cenyits (sense arrugues) i un altre parell de recanvi, unes malles llargues i una samarreta de màniga llarga. En la ronyonera podem dur un impermeable lleuger que ens protegirà de la pluja i dels moments que faci una mica de fred. També és molt útil una gorra (per al principi i final de la marxa), especialment si no som melenuts.Evidentment no pot faltar una llum frontal potent i amb les piles noves. Jo també duc el carnet d'identitat, una mica de diners (bitllets, que pesen poc) i un llapis per a apuntar els temps de pas dels controls i alguna informació important. Tampoc em deixo mai el telèfon mòbil. Et pot treure d'un apuro i sempre algú truca per a animar durant la llarga nit.
Aqui tenemos la familia de cuatro patas. Aia, la gata que me acompaña desde hace unos años. Nació el día 02-04-2000 y desde el día 16-05-2000 vive en casa.
Perla, la perra que el primer día que vino a casa, bien pequeñita, no me dejó dormir en toda la noche y ahora solo viene de vez en cuando por casa (está en una casa más grande y con patio).
Trufa, el último fichaje. Nació el día 17-10-2006 en Francia y desde el día 19-01-2007 se dedica a perseguir a Aia por todo el piso.
No hay comentarios:
Publicar un comentario