INTRODUCCIÓ
La principal font per poder seguir la història de l’espeleologia al CECB (Centre Excursionista Comarca de Bages) de Manresa (Barcelona) des del seu naixement el 1905 fins a l’actualitat, no és cap altra que els butlletins i circulars que s’han editat durant aquests 100 anys. Tenim un parell de buits: el primer, des de mitjan del 1936 fins a finals del 1942, en què no s’edita el butlletí motivat per la Guerra Civil Espanyola (en qualsevol cas, suposo que en aquesta època poca espeleologia es devia fer si no era per amagar-se de l’enemic); el segon buit és des de finals del 1993 fins al 1997 (el butlletí número 1 editat al 1999 fa repàs a les activitats del 1998). Un altre problema en anar repassant els butlletins i circulars és que molts d’ells no tenen cap article ni al·lusió a la pràctica espeleològica, i això no vol dir necessàriament que no es practiqués, només denota falta d’espai al butlletí o circular, una línia editorial més religiosa o cultural que esportiva en determinades èpoques o falta de voluntat per facilitar al coordinador de les publicacions informació sobre les activitats.
He intentat fer un repàs cronològic, remarcant aquelles activitats o fets que puguin tenir un valor històric, que suposin un pas endavant en l’activitat o simplement que puguin resultar curioses vistes des dels nostres ulls del segle XXI.
ELS PRECURSORS
Als butlletins del CECB, la primera referència al món de l’espeleologia, però sense anomenar-la d’aquesta forma, data d’un 07-09-1907 amb la visita a les Coves de Mura, per Blay Padró (1873-1934) -autor de l’article- i quatre companys més, com a part d’una excursió a Mura i Sant Llorenç del Munt. Reprodueixo a continuació uns paràgrafs pel seu interès: “A tres quarts de quatre de la matinada del dissabte, dia 7 de setembre, surtirem d’aquesta ciutat, amb tartana... A les tres entrarem a la mina, o còves de Mura, formades per diferents accidents del terreny que simulen váries sales al llarg de un corredor. Sorprèn al entrarhi una llarga columna que dona nòm a la sala ont está situada; hi ha també les sales de les flòrs, del drag i dels miralls. ¡Llástima que‘l pòble quan es descubriren hi produis tants desperfectes amb sa ma barroera!.. A dos quarts de cinc surtirem y emprenguent altre volta’l camí...”.
La primera visita a una cova com a objectiu prioritari és una visita organitzada a les Coves de Collbató el 13-09-1908. Aquesta visita dóna peu a un article escrit per Narcís Martrus, explicant amb detall el viatge des de Manresa amb tartana, l’interior de les coves i la tornada cap a casa. “A les sis del mati’ns reunírem devant de la estació del Nòrt... emprenent la carretera de Esparreguera montats a dugues tartanes... A quarts d’onze ens encaminárem cap a les metexes (les coves) , havènt de fer alguns equilibris a la còrda, a un mal pas que en la actualitat están arreglant.”
Novament el 13-08-1916 s’organitza una altra excursió tenint presents “Els bòns records de la excursió que l’any 1908 efectuá el Centre Excursionista a les Còves de Collbató...”. En aquesta ocasió el mitjà de transport és l’automòbil “A les dugues de la tarda sortírem de davant del nòstre llòc social, en automòvil... fins a completar els vintidós llòcs de que’s disposava”. Aquest article va ser escrit per Blai Padrò.
El 12 de juliol del 1919, com a part d’una excursió a Cardona i a Solsona de 30 socis del CECB, es visiten el Forat Micó i la Bòfia Gran. “... Un grupo de 30 socis, entre’ls quals s’hi contaven un bon nombre de senyores i senyoretes, sortírem de Manresa...”.
En anys posteriors es fan algunes “visites” i “excursions” a diferents coves, fins que el 12-06-1927 es fa referència a una “visita - exploració” a la Cova del Lladre als Cingles de Moronell, deixant-se entreveure una actitud més esportiva i científica que turística. En semblants termes es fa una “excursió - exploració” al Forat Micó i a la Cova de Fontcalda de Viladecavalls (Calders), l’any 1931.
El 9 de juliol del 1933 dos membres del CECB (M. Lladó i Ll. Serrat i Oliva) que tornaven d’escalar, junt amb tres companys més, a Montserrat, van baixar a l’Avenc dels Pouetons de les Agulles, convidats per espeleòlegs del Club Muntanyenc Barcelonès que en aquell moment es trobaven explorant l’avenc.
Des de l’any 1935 en què es fa una excursió col·lectiva a les Coves de Collbató, amb la participació de 50 socis, fins l’any 1945, que es torna a fer una excursió a les mateixes coves, no tenim cap referència de més activitat espeleològica. En els següents cinc anys es fan algunes excursions esporàdiques a coves, principalment a les Coves de Collbató. En qualsevol cas, durant la primera meitat del segle XX l’activitat espeleològica és una activitat marginal i esporàdica dintre del món muntanyenc del CECB.
A tall d’exemple, al butlletí del cinquantenari (Noces d’Or 1905-1955), dintre de la Secció d’Esports de Muntanya hi diu: “... la joven subsección de espeleología, cuya hoja de servicios ostenta, en poco menos de seis años de vida propia, cuatro descensos de gran importancia”. El resum d’activitats espeleològiques és el següent: 1 al 1950, 2 al 1951, 3 al 1952, 4 al 1953, 5 al 1954 i 7 al 1955.
LA CONSTITUCIÓ DE L’EDES
Pel que fa a la data de constitució de la secció d’espeleologia com a tal, segons les dates facilitades per la Federación Española de Espeleología a petició meva: “Vuestra sección de espeleología fue fundada en 1953... para tu información, te diré que a raíz de los traspasos en materia de deportes del Estado a la Generalitat de Catalunya, a principio de los años 80 todos los clubs tuvieron que registrarse de nuevo, y burocráticamente esa es la fecha que suele constar como la de alta del club, aunque no es la real”.
Al llibre “Cent anys d’espeleologia a Catalunya 1897-1997” de Josep M. Miñarro, editat per la Federació Catalana d’Espeleologia, trobem el següent paràgraf que confirma aquesta data “... a diferents entitats excursionistes anà augmentant de forma significativa l’interès per l’exploració subterrània i alguns dels seus elements més actius van potenciar el naixement de nous grups: ... EDES de Manresa (1953)...”.
Encara que aquesta és la data oficial, en diferents documents de l’EDES i del CECB es veu bastant descontrol documental respecte això.
L’any 1953 trobem en un butlletí el nom d’un Vocal d’Espeleologia, dins de la Sección de Deportes de Montaña (Club Alpino Manresano).
Al llibre “Exploraciones Subterraneas” de J. M. Armengou - Ediciones Temple, Barcelona, 1959 – hi trobem a l’apartat dedicat al “Grupo Espeleológico Manresano del Centro Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa”, el següent “En el año 1953, se decidió formar dentro de la Sección de Montaña, una sub-sección de espeleología, que posteriormente tomó el nombre de “Grupo Espeleólogo Manresano” (G.E.M.).
La junta del G.E.M. está formado por un presidente, un secretario y un vocal, cuyos cargos son ocupados actualmente por E. Carbonell, J. Pujada y J. Batlle, respectivamente”.
Així, l’any 1963 es fa una crida a tots els socis del CECB perquè presentin un llistat de totes les seves activitats espeleològiques anteriors al 31 de desembre del 1962, com a tràmit previ per a la constitució d’un Grup d’Exploracions Subterrànies.
Al Butlletí núm. 29 de l’any 1978, hi podem trobar, en un article signat pel Consell Executiu d’EDES sota el títol “EDES ja es secció”, el següent comentari: “En l’assemblea celebrada el passat 30 de novembre del 1977, s’aprovaren uns estatuts, que ens garantien l’autonomia, i que ens confirmaven com a secció, després d’ésser aprovats en la reunió de junta del Centre..”.
En un document signat pel Consell Executiu d’EDES, del setembre del 1979, hi podem trobar el següent comentari “Per altra part entrarem de ple a les festes del 75è aniversari de l’entitat i el 20è de l’EDES...”.
En un altre, a l‘acta de l’EDES del 09-10-1980, es fa constar que no existeix acta sobre l’inici de la secció.
El “Reglamento del EQUIPO DE EXPLORACIONES SUBTERRANEAS (E.D.E.S.) del C.E. Comarca de Bages”, de data 15 de juny del 1983, al seu primer article té el següent contingut: “El EQUIPO DE EXPLORACIONES SUBTERRANEAS es la Sección de Espeleología del C. E. Comarca de Bages y se constituye de acuerdo con los estatutos de dicha Entidad, aprobados por la D. G. E. el 7 de Diciembre de 1981 y de conformidad con las normas establecidas por el C. S. D. y Estatutos de la F. E. de Espeleología...”.
A l’acta del 18-01-1985 es fa menció a la celebració del XXVè aniversari de la secció 1960-1985.
Si ens atenem a la publicitat dels cursos d’espeleologia, el primer (1961) i segon (1962) els organitza el “Club Alpino Manresano” i no apareix el nom de “Equipo de Exploraciones Subterráneas” fins al curs del 1963, i així es manté al 1964 i 1965; de nou al VIè curs (1966) l’organització és del “Club Alpino Manresano” i la direcció del “Equipo de Exploraciones Subterráneas”, i al 1968 i 1969 simplement apareix “Secció Muntanya”.
En tot cas parlem de burocràcia perquè l’espeleologia com a tal al CECB, (és a dir, l’exploració de noves cavitats, descens d’avencs i, en definitiva, l’activitat esportiva i/o científica al subsòl) comença a tenir vida pròpia a principis dels anys 50 que és quan es produeix l’esclat de l’espeleologia a Catalunya amb el naixement de diferents clubs, essent el nostre un dels primers a formar-se.
ELS INICIS DE L’ESPELEOLOGIA AL CECB.
La primera referència seriosa a l’espeleologia la trobem el dia 2 d’agost del 1950, quan un membre del CECB (Fermí Rubiralta i Esquius) explora, juntament amb 5 granadins (ell es considera, accidentalment, com el sisè) i 5 membres del GES del Club Muntanyenc Barceloní, la Cueva del Agua a Iznalloz a la província de Granada. Van aconseguir una profunditat de 215 metres, assolint la plusmarca nacional de profunditat en superar en 6 metres la vigent, a una cova del massís del Garraf. L’estada total va ser de 5 dies i van trobar a l’interior de la cavitat un esquelet de lleopard, l’espècie del qual desaparegué de la nostra península, fa cosa de trenta mil anys. Com a dada curiosa i segons la informació facilitada en l’actualitat per Manuel José González Ríos, del Centro de Documentación y Museo de la Espeleología de Granada “... la expedición de agosto del 50 en la Cueva del Agua fue muy importante ya que se consigue batir el récord de profundidad de aquella época. También es cierto que se equivocan al realizar la topografía y donde a ellos les daban 215 m. realmente no llega a los 160 m. La cota actual de la cavidad esta en –180 m.”.
[4].jpg)
La següent referència de nivell la trobem entre els dies 29 i 31 d’agost del 1952 amb el segon descens total de l’Avenc de la Ferla, al Garraf (209 metres de profunditat), per membres de la Secció de muntanya del CECB. Aquest avenc va ser fins a l’estiu de 1954 rècord de profunditat a Catalunya i fins a l’estiu de 1950 havia estat rècord d’Espanya.
La primera exploració total datava de l’any 1949 (GES del Club Muntanyenc Barceloní). Aquesta, podem dir que és la primera activitat espeleològica important organitzada en el CECB de la qual tenim constància escrita. El Club Muntanyenc Barceloní va deixar part del material necessari i van participar-hi membres d’aquest club. També cal destacar que alguns dels participants van fer bivac a –108 metres de profunditat. Els membres del Grupo Espeleólogo Manresano que van participar van ser: M. Bahí, F. Calsina, Puntí, A. Peñarroya, F. Rubiralta, I. Casamitjana, J. Calatayud, P. Gili i S. Pons.
Del llibre “Exploraciones Subterráneas” crec que val la pena extreure’n els següents paràgrafs: “La segunda exploración de cierta importancia que se efectuó en la sima (cuando se trata de una cavidad de tal envergadura siempre se precisan de varias exploraciones) fue organizada por los espeleólogos del Centro Excursionista de la Comarca de Bages (Manresa) en el verano de 1952. Con anterioridad y posteriormente, La Ferla ha sido explorada numerosísimas veces, pero por carecer de especial interés no reparo en ellas. En cambio la exploración de los espeleólogos de la Comarca de Babes es digna de mención por dos hechos que a continuación y en su lugar indicado resaltaré.
En esta exploración el G.E.S. estuvo representado por Assens y Serra pues por “ética espeleológica” y a pesar de estar completamente organizada por los manresanos, fue un honor para ellos invitar a una representación del G.E.S., a la vez que también era un honor para nosotros poder actuar junto con los del Bages, pues se trata de espeleólogos de gran iniciativa y organización, siendo de ellos el primer esbozo de organización de una exploración de espeleólogos españoles a la sima de la Piedra de San Martín, proyecto de exploración que por causas de tipo oficial no cuajó en realidad.
En esta exploración a la Ferla y como primera cosa remarcable, se empleó para descender la gran vertical de 108 metros del primer pozo, un torno, el cual permitió el descenso en tres minutos escasos y con todo lujo de comodidades y no digamos ya en el ascenso, lo que representó no tener que hacer uso de las escaleras metálicas, que significan un agotamiento del individuo y una pérdida considerable de tiempo. Los demás pozos fueron descendidos normalmente empleando las elektrons.
Lo segundo es que al llegar a los 180 metros de profundidad se encontraron con un derrumbamiento subterráneo que había taponado la continuación de la sima hasta los 209 metros, cota a la que se había llegado en la exploración de 1949. El desprendimiento subterráneo acaecido era considerable y taponaba toda posible continuación, no dejando ni el más pequeño agujero para proseguir la exploración. Toneladas y toneladas de piedras cegaban al espeleólogo continuar hacia el lugar donde se había llegado tres años antes. ¿Causas de este derrumbamiento? Se ignoran. Imaginémonos que uno de estos accidentes sucede cuando un equipo está explorando la sima..., démonos cuenta una vez más, con lo sucedido en La Ferla, la peligrosidad de las exploraciones subterráneas.”.
Del 5 al 18 de juliol del 1953, 4 socis del Centre fan exploració juntament amb els granadins, a la Cueva del Agua a Granada, on la nostra participació femenina, Dolores Albuquerque, estableix el rècord nacional femení de descens. També s’estableix el rècord extraoficial masculí. També van participar-hi Miguel Bahí, Calsina i Calatayud.
Per entendre millor el valor d’aquestes activitats, al llibre Manual de Exploración Subterránea de Fernando Termes Anglés i Oscar Andres Bellet (Editorial Juventud, any 1960), es poden destacar del pròleg signat per Joaquin Monturiol Pous, els següents comentaris: “... Hasta 1948, la Espeleología era algo prácticamente desconocido en España... Pero tres hechos de gran resonancia cambiaron por completo las cosas. El primero fue el descenso efectuado por el Grupo de Exploraciones Subterráneas del “Club Montañés Barcelonés” al Avenc de la Ferla... aparecieron reseñas en los periódicos, largos artículos ilustrados, fuimos entrevistados, fotografiados, solicitados para dar conferencias...así fue como a través de la prensa, nos enteramos de la existencia de la gigantesca Cueva del Agua, sólo parcialmente reconocida...la importante expedición que efectuamos junto con el Grupo de Espeleólogos Granadinos, colaboración que, como toda unión humana, permitió alcanzar una magnífica victoria. Esta vez la reacción no fue ya solamente local: la prensa –más de un centenar de reseñas y un elevadísimo número de artículos- y la radio difundieron con insospechada amplitud la noticia por todo el país, y desde entonces el español, en general desconocedor de la palabra “Espeleología”, la incorporó definitivamente a su léxico habitual. Así estaban las cosas cuando tuvo lugar el tercer hecho; la exploración de la sima de la Pierre Saint-Martin...”.
Quant a aquest últim avenc, al llibre “Exploraciones Subterráneas”, hi trobem el següent comentari dintre de l’apartat dedicat al nostre club “Nota del autor del libro: Como ya se ha dicho, a este Grupo pertenece el primer proyecto de exploración nacional a la Sima de la Piedra de San Martín”.
L’any 1953 s’explora la Cova del Toll a Moià (1.086 metres de longitud i cota –220 metres) per P. Vila, i la Bòfia de Sant Jaume (Casserres) per M. Bahí, J. Señal, I. Casamitjana, Ll. Bonet i F. Bové. També es fa el primer descens al Forat de les Olles (-57 metres) a Prat de Reo (Pedraforca), amb la participació de Miguel Bahí, José Mª Villalba, Manuel Bataller, Juan Calatayud, Jaime Codina, Juan Vallés, José Mª Señal i Fermín Rubiralta.
Als anys 1954 i 1955 es fan diverses exploracions a coves i avencs, destacant el primer descens i exploració absoluta de l’Avenc de Coll d’Escrius (-45 metres) a Greixa el dia 29-05-1955. Hi van participar Farré, Bahí, Roqué, Farriol, Serra i Pont.
El 17-12-1955, el senyor Joaquim Monturiol Pous del GES-GEM, fa una conferència sobre l’espeleologia amb el títol: “Algunas ideas sobre Geo – espeleología”, i l’endemà fan una visita a les Coves del Toll a Moià, com a complement de la conferència.
L’any 1955, el Club Alpí Manresà, te el següent material per a l‘espeleologia:
4 cordes de cànem x 40 metres, 2 cordes cànem x 20 metres, 3 cascos acer, 2 politges ferro, 1 politja fusta, 2 escales ELEKTRON x 25 metres, 1 escala graons fusta x 15 metres, 2 tambors per cable, 1 rotllo de cable telefònic, 1 cabrestant.
El 18/19-03-1956, espeleòlegs de la Subsecció de Muntanya GEM (Grup Espeleòleg Manresà) - Señal, Cirera, Perera, García, Arocas, germans Bonet, V. Bové i Marcelino Masanés - fan el primer descens total (-150 metres) del CECB a l’Avenc de Pouetons a Montserrat, i el cinquè total. El temps que van necessitar va ser de 14 hores i el material utilitzat va ser: dues escales electrón de 25 metres, una escala de corda amb graons de fusta de 20 metres, 150 metres de corda d’escalada i varis cordills i material d’escalada. Com a element anecdòtic, cal destacar que abans d’entrar van trobar un grup d’espeleòlegs que sortia, entre els quals una noia que van felicitar per ser la primera dona en aconseguir el descens total. En un article de premsa de l’època, hi podem trobar el següent comentari: “... En resumen, fué un nuevo triunfo de nuestros montañeros que desinteresadamente y unidos por el mismo ideal aprovechan los días festivos para la práctica de las diferentes especialidades de uno de los deportes más bellos y varoniles que es nuestro montañismo...”. L’any 1955 s’havien fet dos descensos parcials de l’avenc.
El 1957 es fan les següents activitats: Descens a l’Avenc de la Corba, Cova del Manel, Coves de Simanya, Avenc de Can Pobla i Cova del Manel, Coves de Mura.
El 1958 es fan tres sortides d’espeleologia i el dia 18-10-1958, Don Jose María Armengou Marsans, periodista i director de “Cordada”, així com espeleòleg membre del GES, pronuncia, a la Sala d’Actes del Centre, una conferència sota el títol “La exploración de 1958 de la sima Ojo Guareña”. De l’article del butlletí cal destacar els següents comentaris: ... es de destacar que este acto, el primero que solemniza las “Noces d’Argent del C.A.M.”, nos deparó, por gentileza especial del señor Armengou, las primicias informativas de la exploración de septiembre, ilustradas con la primera audición de las grabaciones magnetofónicas llevadas a cabo durante la exploración... (de) las comunicaciones telefónicas entre los equipos de punta y la superficie...”.
L’any 1960 es fan 21 activitats espeleològiques, l’any 1961, 23 i el 1962 el triple.
[7].jpg)
Un fet molt remarcable a la nostra trajectòria el trobem als mesos d’octubre - novembre del 1961, ja que es fa el primer curset d’espeleologia organitzat pel CECB, concretament per la Secció de Muntanya (Club Alpí Manresà) amb un èxit insospitable. El programa va ser el següent:
- Conferències: Tècnica de les exploracions en cavitats horitzontals. Tècnica de l’exploració de cavitats verticals. Morfologia. Topografia subterrània.
- Les conferències són pronunciades per dos instructors de la Comisión Nacional de Exploraciones Subterráneas, concretament els senyors José Subils y Valls i Anisio Rius y Dalmau.
- Projecció de diapositives en color sobre “Primera exploració de la Cueva de las Gardeñas” a Terol
- Sortides pràctiques: Cova del Salitre i Covas de Patrecol, a Montserrat. Pou de l’Elefant, a Montserrat. Avenc de Castellsapera i Avenc del Llest, a Sant Llorenç. Les sortides pràctiques van ser supervisades per instructors de la CN de ES i per membres de la SES del CE Puigmal.
La clausura del curset va ser el dia 17-11-1961.
Un article publicat a la circular 107 de l’any 1961, sota el títol “I Cursillo de espeleologia” i signat amb les inicials J.C.P., deia el següent: “Así bautizamos a la idea de celebrar un curso de iniciación a la exploración subterránea, y al que quisimos dar un “algo” de científico. A un tiempo, despertar el interés por lo desconocido e iniciar al explorador subterráneo en el conocimiento de cuanto, gracias a la luz que desprende la llama del carburo o la bombilla de 2’5 v., ve a su paso. No debemos quedarnos en simples “turistas” del subsuelo; una vez allí, en las tinieblas, tenemos que desear conocer su origen, su estructura, sus dimensiones, todo cuanto pueda ser de interés para la Ciencia, y entonces es cuando brota y nace el verdadero espeleólogo. Ante nada ni ante nadie debe acobardarse el aficionado a este deporte-ciencia; y si un día inicióse y hoy es fuerte, en el capítulo deportivo -simple explorador de las cavernas- también puede serlo en lo que atañe a ciencia, dedicándose a la Topografía, Morfología, Hidrología Subterránea, etc.
A este fin y a aquel “algo” de científico dicho al principio de este pobre comentario, es por lo que se dieron las conferencias de Topografía y Morfología Subterránea, las cuales, todo sea dicho, despertaron el interés general, pues verdaderamente es cierto que practicar la exploración subterránea sin tener ningún conocimiento científico, es como contemplar los letreros luminosos de una gran urbe, sin saber leer.
Y ahora, y para terminar, solo nos resta el agradecer la desinteresada y eficiente labor desplegada por cada uno de los miembros de la S. E. S. - Puigmal, que ayudaron, mejor dicho, llevaron a cabo el feliz desarrollo de este nuestro I Cursillo de Espeleología.”
La primera referència a l’EDES (Equipo de Exploraciones Subterráneas) la trobem a la circular 109 de l’any 1962, entre la nombrosa activitat d’aquest any (60 sortides i 96 cavitats explorades en els primers nou mesos de l’any) destaquen les següents exploracions primeres absolutes:
Cova EDES. 20 d’abril del 1962 a Canalda (Lleida). Explorada per Carmen Tarrés de Ubach, Mª Montserrat Ubach, Manuel Lladó i Dámaso García. 30 metres de recorregut. Aquesta cova és batejada amb aquest nom “en honor a la posible constitución de un equipo oficial de espeleologia de nuestro Centro”.
Avenc Cova “Dels Encantats”. 29 de juny del 1962 a Oden (Lleida). Explorada per Carmen Tarrés de Ubach i Mª Montserrat Ubach.
Resurgència “La Taberna”. 23 de setembre del 1962 a Llinàs (Berga). Explorada per Mª Montserrat Ubach, Carmen Tarrés de Ubach, José Ubach, Luis Reguant i Juan Martínez. L’exploració total es va intentar tres vegades anteriorment (08-12-61, 31-12-61 i 19-03-62).
Gruta de la Lloveras. 31-08-1962 i 01-09-1962 a Sant Jaume de Frontanyà. Exploració total per primera vegada, per Carmen Tarrés Ubach, Mª Montserrat Ubach i Juan Martínez. La cavitat té cinc sales de grans dimensions, la més gran de 25 metres de longitud i 30 d’alçada. Cota màxima de 160 metres.
09-12-1962. Avenc del Bages a la província de Lleida. Explorada per María Montserrat Ubach, Carmen Tarrés de Ubach i José Ubach. 20 metres de profunditat i 30 de recorregut.
19-03-1963. Es troben noves galeries a l’Avenc Cova Els Encantats” en una exploració en què participen les seves descobridores, Francisco Villegas i Juan Martínez.
L’any 1963 es fa el “III Curso Comarcal de Espeleología” i és el primer organitzat per l’EDES.
També, el 15 de marc del 1963, amb 16 anys d’edat, Montserrat Ubach (membre de l’EDES) descobreix durant la Setmana Santa, al Solsonès, l’avenc que portarà el seu nom i és explorat durant el mateix any. “ ... Per la Setmana Santa del 1963 vaig descobrir un avenc d’una profunditat molt considerable. Els meus pares aguantaven la corda i la primera vegada vaig baixar 30 metres, sense tocar terra, perquè l’escala penjada no donava per més. ... Per l’envergadura que intuïa en aquest descobriment, vaig creure necessària una participació col·lectiva amb gent bregada, per tal de culminar-lo amb èxit” (entrevista a Montserrat Ubach al diari Regió 7 de data 11 de març de 1985).
A partir d’aquesta necessitat de col·laboració sorgí l’ “Operació Solsonès”. “Es necessitava la participació, no d’una sola entitat, sinó dels més destacats grups d’espeleologia de Catalunya. Recordo que reunírem nou entitats excursionistes sota l’organització de l’EDES, del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya i l’EDECA, del Centre Aragonès, de Barcelona” (Entrevista a Montserrat Ubach al diari Regió 7 de data 18 de març de 1985). L’exploració va començar a les 9 del matí del dia 28 de juny de 1963 i es culminà a les 6 de la tarda del 29, després de 33 hores sense parar ni dormir.
Al seu moment és rècord de profunditat a Catalunya (-218 metres) i el més profund d’Europa en conglomerat.
A l’exploració, efectuada a finals de juny s’hi va afegir una segona els dies 11, 12 i 13 d’octubre del mateix any acabant l’exploració i efectuant la topografia de la cavitat.
Fruit de la seva trajectòria esportiva, l’Ajuntament de Manresa va atorgar a Montserrat Ubach i Tarrés (acord de la Comissió Municipal Permanent del 23-08-1967) la Medalla al Mèrit Esportiu en la seva categoria de bronze.
El 23 de maig de 1968 es va produir un accident mortal a l’avenc de Pouetons a Montserrat. Van baixar cinc membres del Centre Excursionista Sant Bernat de les Congregacions Marianes de Manresa, mentre dos es quedaven a l’exterior de l’avenc. En el moment d’intentar sortir el primer d’ells, en José Torradeflot Rubinat, de 16 anys d’edat, es va trencar l’electron i va caure. El CECB es va veure afectat perquè el material pertanyia al Centre, que l’havia deixat a un soci que a la seva vegada l’havia deixat al grup de l’accidentat. El Centre va poder demostrar que feia poc temps els electrons havien passat una revisió a Barcelona.
Els anys següents es van fer diferents exploracions, però sense cap de remarcable; d’aquesta forma trobem a un butlletí del 1969 el següent comentari: “L’espeleologia, d’un temps ença ha anat de menys a Manresa. Però això no vol dir que no hi hagin joves amb anhel de practicar-la. Dins aquest Centre hem format un nou grup per enlairar l’ànim del jovent manresà interessat en viure aquest esport tan poc fomentat en la nostra comarca.”.
Al següent butlletí del mateix any hi trobem un altre article en la mateixa direcció: “Després d’un llarg lapsus de temps, l’espeleologia ha tornat a reviure al nostre centre...”. Al llarg de l’any es fan nombroses sortides i dos “primeres” a una cova (cova Jopera a Saldes) i a una surgència (a les Nou Fonts, a Guardiola de Berga).
L’any 1970, al projecte “Operació Gran Atlas 70” al nord d’Àfrica hi trobem entre els objectius principals: “Realizar un estudio espeleológico de la región del Ayoui, donde hay posibilidades de descubrir importantes simas”. No obstant això, als articles posteriors a aquesta campanya, no hi trobem cap referència a la activitat espeleològica i només es fa menció a les ascensions i escalades.
La següent referència la trobem l’agost del 1972. Es porta a terme l’operació Mairu-72. 5 membres de l’EDES (Josep Battlle, Lluís Serra, Joan Parcerises, Ramon Canal i Josep Maria Casas) i 1 del SECEM (Joan Guirado) exploren la Cova de Mairuelegorreta a 20 Km de Vitoria i que té uns 10 Km de recorregut. També exploren la Cueva de Artzegui i les Cuevas Malditas. Van aprofitar el viatge per fer una presa de contacte amb la Piedra de Sant Martín, avenc més fons del món (1.150 m) ja que “... l’exploració del mateix està dintre dels plans d’aquest grup.”. Segons paraules dels participants “Mairu-72 ha significat un pas endavant del grup E.D.E.S. que feia temps estava mort. Això ha significat un assaig sobre l’organització d’aquestes sortides, ja que aquest grup té planejades altres sortides per anys vinents de molta més envergadura”.
01-14/07/1973. Tres membres fan una sortida d’exploració a la Cueva del Tornero (Tornero-73) a Checa (Guadalajara). La cova tenia mes de 10 Km de galeries explorades. També van trobar tres noves cavitats de escassa profunditat.
També l’any 1973 es fan diverses sortides, entre elles la tercera davallada de l’EDES a l’avenc Montserrat Ubach, amb la participació de vuit persones. Cal destacar que a l’article del butlletí del CECB es fa el següent comentari “El grup E.D.E.S. en aquest escrit aprofita per pregar a tothom que faci espeleologia que per favor es tingui una mica de mirament en la conservació de les cavitats, perquè realment fan pena degut a les llaunes de conserva deixades al mig del pas, com també les restes de carbur. Creiem que no costaria gens tenir-hi una mica de respecte.”
L’any 1974 es porta a terme la “Operació Kenya-74”, dividida en tres grups, l’ alpinístic, el turístic i l’espeleològic. Segons paraules actuals de la Montserrat Ubach: “... quan el Bages va organitzar les “operacions” Kenya-74, Wakhan-75 i Alaska-77, jo era de l’ERE del CEC, grup del qual encara hi soc membre actiu. En les tres expedicions hi vaig participar com “cap” de l’equip d’espeleòlegs. De fet, van ser unes campanyes conjuntes alpinistes del Bages-Espeleolegs de l’ERE, motivades per la bona relació que jo tenia amb els companys de Manresa, en les quals els dos equips sumaven esforços i resultats. L’organització anava a càrrec del CECB. L’EDES no va intervenir per res, perquè crec recordar que era una època que la secció estava pràcticament inactiva.”. La missió va ser explorar 14 coves volcàniques al massís del Kilimanjaro, el més alt de l’Àfrica i a una alçada entre 2.800 i 5.820 metres. Amb dades de l’època creien que era la primera vegada que eren explorades.
L’any 1974 es fan, entre altres activitats, les campanyes Tornero-74 i Campa Anysclo-74 al Pirineu Aragonès; es va muntar un campament per fer prospeccions a la zona. Els resultats van ser negatius. El pressupost del Campa Anysclo, d’11 dies de duració, va ser de 40.800 pessetes amb els següents conceptes: Viatge, 16.000. Alimentació, 5.320. Material fotogràfic, 7.500. Material d’espeleologia, 9.000. Imprevistos, 3.000.
L’any 1975 es participa a l’”Operació Wakhan-75” a l’Afganistan. El CECB fa la part alpinística i la part espeleològica la fa l’ERE en col·laboració amb un equip francès de l’Spéleo Club de París. En total exploren, topografien i estudien 11 cavitats.
A un editorial de l’any 1975 del Butlletí del CECB s’hi escriu el següent ”El grup d’espeleologia, EDES, creiem que ha aconseguit consolidar-se com a tal, i la tasca que, ara concretament, està portant en la difusió, per barris i grups de jovent, de la seva especialització, és més que notable, i creiem que els pot donar unes perspectives de cara a l’any vinent molt positives”. Al mateix butlletí hi trobem un article signat per Ramon Font, que crec que val la pena reproduir en la seva totalitat per conèixer la situació de l’EDES en aquella època: “Des de fa algún temps, no hi havia en aquestes pàgines senyals de vida del grup, però avui anem a trencar el silenci i a partir d’aquí procurarem informar-vos de les nostres activitats.
D’ènça que finalitzà el curset de juny, l’equip ha vist incrementat el seu nombre de gent activa (sempre escàs), ara som 10 i esperem superar la xifra a finals d’any -i creiem que podem fer quelcom d’interessant -.
En el transcurs d’aquests darrers mesos l’activitat ha estar força acceptable; apart del projecte “TOLL”, hem descobert dues primeres en la mateixa zona: una anomenada “EL FORAT NEGRE” en el terme municipal de Coll s’Espina, l’altre, que anomenem “L’AVENC DE CASTELLCIR” en el terme municipal de Castellterçol. La primera d’interès més aviat científic i la segona de caire espeleològic. Tenim notícies d’altres cavitats, que tan aviat acabem els treballs d’aquestes, iniciarem la recerca i exploració de les noves; mentre i per anar-nos entrenant anem fent avencs i grutes de repertori.
Tanmateix i apart de la nostra col·laboració al curset de muntanya, estem portant a terme una tasca que podríem anomenar “pedagògica” doncs es tracta d’ensinistrar a l’espeleologia a nois que formen part del moviment escolta (M.E. - G.S.J.) i a d’altres del moviment Junior de la nostra ciutat. Si els sabem motivar, possiblement algun dia els podrem comptar dins l’equip i si no, al menys hauran conegut les meravelles del silenciós i variat món soterrani.
En un altre ordre de coses, i ara que tenim oportunitat, fem una crida a tots els espeleòlegs, veterans, o no, a fi i efecte de tenir un canvi d’impressions; ben aviat rebreu una circular informant-vos del que pretenem.
Com que quan us arribi a les mans aquest butlletí, estarem a les portes d’any nou, volem ésser els primers en desitjar-vos unes bones festes i un any nou ple de benaurances.
Sincerament per l’Equip d’Exploracions Soterranies”.
L’any 1976 es porta a terme l’Operació Opeluc-76 a la província d’Almeria “Amb aquesta exploració, hom espera trobar varies cavitats verges, ja que en la prospecció feta dins la primera fase d’aquesta operació, i on es trobaren els avencs MANRESA i MINORISA, es va veure la possibilitat de l’existència de corrents soterrànies, el que ens permetrà dur a terme un complert estudi hidrogràfic” (Projecte expedició).
Al llibre Historia de la Espeleología Almeriense (1954-1994) de José Benavente Hernández. Instituto de Estudios Almerienses. Diputación de Almería 1997, hi trobem la següent ressenya: "En 1976, de nuevo es un grupo catalán el que nos visita, se trata del Centro de Excursionista de la Comarca de Bagés, a través de su Equipo de Exploraciones Subterráneas E.D.E.S, que en número de 14 miembros, en el mes de Agosto organizan una nueva expedición, la denominada, «Operación Espeleológica Opeluc 76». Este grupo se centrará en Sierra Alhamilla y dentro del término municipal de Lucainena de las Torres, explorando las siguientes cuevas: Cueva Manresa y Cueva Minorisa, ambas en la zona conocida como la Rellana, dejando para la siguiente exploración la Cueva Humán o Jumán."
A la tardor de l’any 1977, cinc membres de l’EDES fan una prospecció de la cova Forat Negre a Granera (Castellterçol). El recorregut total és de 42 metres practicables.
Dins l’Operació Alaska-77 organitzada pel CECB, el grup espeleològic, que com ja s’ha comentat abans no comptava amb membres de l’EDES, centra la seva activitat en l’exploració de diverses coves glaciars. Convidats per 4 entitats científiques dels EUA estudien la “Lake Linda Cave”. La campanya consta de tres grups: Alpí, Espeleològic i Turístic.
A l’assemblea celebrada el 30 de novembre del 1977 es decideix, amb l’ànim d’estimular als components de la secció, crear els premis i distincions anuals següents que van ser lliurats el primer any a les persones relacionades: “Estalactita d’Or” a la millor tasca espeleològica (desert), “Font i Segué” al millor treball sobre qualsevol branca de l’espeleologia per escrit (Jaume Capdevila i Plans), “Menció a l’espeleòleg novell” (Lluís Roqueta i Roura) i l’ensenya d’argent de la secció (Gabriel Piques i Joan Roca), que s’entrega a aquells membres que durant anys han dut o havien dut callada i anònimament una valuosa tasca. L’any 1978 la secció te 65 associats.
L’editorial d’un butlletí de l’any 1978 diu el següent: “... tal es el cas de l’espeleologia, la nostra “espele” que des de fa dos anys cap a ença, està portant una activitat remarcable, tant pel nombre de practicants, com per les mateixes activitats en si mateix. Tenim un planter ampli que ha ultrapassat l’àmbit de promesa per ser ja una realitat inqüestionable, i amb un pes específic dins l’espeleologia catalana, que es fa notar dia a dia. Des de cursets per no iniciats, fins a cursets de monitors; primers descens a avencs i topografia dels mateixos; participació i prospecció en campanyes col·lectives, redaccions i memòries de treballs kàrstics de tota mena i també participació activa en l’elaboració dels estatuts de l’actual espeleologia catalana”.
L’any 1979 es troba una nova cavitat al terme municipal de Torà (La Segarra), a la qual posen el nom de Avenc de les fures. La topografia fa un recorregut total de 32 metres i una profunditat de 17 metres.
A l’acta de 09-10-1980, es fa constar que es decideix donar el següent estiu, aprofitant una sortida a França, una medalla a Norbert Casteret (1897-1987), per la seva destacada activitat en favor de l’espeleologia. També es parla d’anar a la Piedra de San Martin per Setmana Santa.
L’any 1981 es fa una conferència - col·loqui sobre espeleosocors i el curset té la inscripció de franc.
L’any 1982 es fan constar les nombroses baixes a la secció, de 65 a 26 socis, també s’acorda una reunió per formalitzar l’afiliació a la Federació Catalana.
L’any 1985, dos membres de l’EDES fan la travessa Tête-Sauvage - La Verna, del sistema de la Piedra de San Martín, en una sortida organitzada pel SECEM del Centre Excursionista Montserrat, que hi aporta sis espeleòlegs. L’activitat es va fer pel pont de Tots Sants (de l’1 al 3 de novembre) i ja s’havia intentat, sense sort, la Setmana Santa anterior. La travessa es va realitzar en un temps de 30 hores.
L’any 1985, l’EDES organitza la Primera Setmana de Divulgació Espeleològica amb projecció de tres audiovisuals: “Primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach”, “Alaska: Glacioespeleologia” i “La cova del Serrat del Vent”, els dos primers a càrrec de Montserrat Ubach, també s’ofereix el vídeo “El mundo subterráneo”. Tots els actes es van celebrar a la sala d’actes de la Casa de Cultura de la Caixa. Al sopar del 80è aniversari es fa una distinció especial per a la seva dedicació a la secció, a Pere Estany i Garzón.
També cal destacar la celebració durant l’any 1985 del XXV curs d’iniciació a l’espeleologia.
L’any 1987 es porta a terme la travessia del Sistema d’Alba (desnivell - 530 metres, recorregut 2,5 Km).
Els anys 1987 i 1988 no es fa el curs d’espele. Fins aquest moment, i des de l’any 1961 que es va portar a terme el primer curs, mai s’havia deixat de fer el curs d’iniciació.
L’any 1988 es van visitar les coves Cullalvera i Cañuela a Cantàbria ja que la primera opció, Sistema Cellagua-Garma Ciega, es va suspendre als primers pous perquè la pluja caiguda la setmana prèvia i les previsions meteorològiques no aconsellaven continuar. També, a l’octubre de 1988, un membre de l’EDES, juntament amb altres tres espeleòlegs intenten el descens a la sima GESM (-1.074 metres) a Màlaga, però les pluges constants no els permeten passar dels –600 metres.
ELS ÚLTIMS ANYS DE L’EDES
A l’octubre de 1990 es porta a terme la II Setmana de Divulgació Espeleològica. Es fan 2 projeccions comentades i tres films, que van tenir lloc a “El Sielu”. Cal destacar que el film “Río Loco” es presenta com “tracta d’una activitat associada a l’espeleologia com és el descens d’engorjats”. Aquesta és la primera referència en els butlletins d’aquesta activitat esportiva.
El mateix any 1990 es fa el XXVIIIè curs d’iniciació a l’espeleologia, amb 13 participants. Es fan 6 sortides pràctiques i 6 classes teòriques, inclosa una xerrada d’engorjats.
L’any 1991, es publica a la circular 45 del CECB un article de l’EDES amb el títol “Descens esportiu d’engorjats” del qual es poden destacar el següents trossos: “ Ara que som al principi de la temporada ens veiem quasi obligats a fer un petit comentari a causa del nombre d’accidents que aquest esport va provocar la temporada passada i d’aquesta manera fer un crit cap a la seguretat.
En aquests darrers tres anys ha tingut un gran BOOM... s’ha definit com l’espeleologia al sòl”.
Al llarg dels anys 1991 i 1992 es fan converses per a la unificació dels dos centres excursionistes de la ciutat . La evolució de l’intent d’unió queda molt clara en els titulars de l’època del diari Regió 7: “ Cap a la fusió excursionista. El CE Comarca de Bages i el CE Montserrat podrien ser només un aviat. Després de molts anys de desavinences, el Centre Excursionista Comarca de Bages i el CE Montserrat podrien tornar a ser un de sol si s’acorda la fusió.” (24 de juny de 1991). “Fracassa l’entesa dels dos centres. Després de mesos de parlar-ne, la fusió CE Comarca de Bages-CE Montserrat s’ha refredat. El Montserrat denuncia manca d’interès del CECB, el qual ho nega.” (6 de juliol de 1992).
No obstant aquest fracàs, les converses van permetre fer activitats conjuntes a la secció d’espeleologia del dos centres encara que també van fracassar des del punt de vista de la continuïtat.
L’any 1991 es prepara l’Expedició Espeleològica a la Jean-Bernard conjuntament amb la secció d’espeleologia del Centre Excursionista Montserrat. Aquest avenc, el de més fondària al món en aquell moment, amb un desnivell de 1.535 metres es troba a França. Els expedicionaris de la anomenada Desnivell –91, per cobrir part de les despeses fan una samarreta que es ven a 1.000 pessetes (6,01 euros actuals).
[5].jpg)
L’any 1992 s’organitza el “1r. Curset d’iniciació al descens d’engorjats” que és suspès posteriorment perquè únicament es va inscriure una persona.
L’any 1993 s’organitzen les “I Jornades d’iniciació al descens de barrancs i canons” organitzades conjuntament per l’EDES i el SECEM del Centre Excursionista Montserrat, que tenen una assistència de 9 persones.
[3].jpg)
El mateix any es fa el XXXI curs d’iniciació a l’espeleologia, també en col·laboració amb el SECEM i amb la participació de set cursetistes.
Aquestes col·laboracions les podem qualificar de puntuals perquè posteriorment no es va fer cap activitat conjunta, com a màxim alguna sortida molt esporàdica i a títol personal.
El dia 25 d’abril de 1993 es va produir l’accident mortal de Maria Clara Pericas, veïna de Castellbell i el Vilar, al Salt del Brull a la gorja de Sant Aniol (Alta Garrotxa). En el descens del canó participaven membres del CECB i del Centre Excursionista Montserrat.
L’any 1994 es celebren les “II es Jornades d’iniciació al descens de canons i engorjats” i el “XXXIIè Curs d’Iniciació a l’Espeleologia” organitzats sols per l’EDES.
Jo vaig començar en aquest món a l’any 1994, mitjançant la participació en un curset d’iniciació a l’espeleologia. A partir d’aquest punt puc afegir una visió històrica viscuda en primera persona.
Els primers dos o tres anys a l’EDES la secció continuava sent portada pels antics membres, però de mica en mica els nouvinguts vam començar a agafar el relleu al capdavant i donant un nou impuls a l’espeleologia al Centre. També de mica en mica, els nostres monitors van anar deixant l’activitat.
Al llarg d’aquest temps s’han anat passant etapes. Primer hi va haver un fort impuls, amb moltes ganes d’explorar cavitats, quasi cada cap de setmana anàvem a algun avenc, primer els més pròxims a nosaltres i posteriorment combinant aquestes cavitats (la majoria petites, perquè a Catalunya tenim moltes coves i avencs però de dimensions reduïdes) amb sortides més llunyanes i més espectaculars.
S’han organitzat innumerables activitats espeleològiques al llarg de la geografia espanyola, ocupant la primera destinació Cantàbria. Allà hem fet moltes sortides de cap de setmana i també estades de diversos dies fent diverses cavitats. També hem fet moltes sortides al sud de França. A Catalunya hem anat a la gran majoria de cavitats de certa dimensió i també a moltes de petites. Algunes cavitats les hem repetit en diferents ocasions, ja sigui per ser sortides de curset, per estar a prop de casa o per les seves característiques. En aquest bloc podríem situar: Cova Cuberes, Avenc Montserrat Ubach, Avenc de Pouetons, Grallera Gran del Corralot, Grallera de Boixaguer, etc.
També hem anat a moltes cavitats integrals (amb entrada per un punt i sortida per un altre diferent), principalment a Cantàbria i França.
D’aquesta etapa pròxima, destacaré només aquells actes de la nostra activitat que tinguin un particular interès, perquè seria inacabable i impossible per falta de dades enumerar totes les activitats dutes a terme.
A principis del 1998, vam participar juntament amb altres grups catalans en la neteja de l’Avenc de l’Esquerrà, a Olesa de Bonesvalls.
Hem fet diferents actes per promocionar la nostra activitat. Vam fer dues exposicions als porxos del pati del Teatre Kursaal de Manresa, entre els dies 24 al 31 d’agost del 1998, sota els títols “Centenari de l’espeleologia Catalana” (cedida per la Federació Catalana d’Espeleologia) i “Ecologia al món subterrani” (cedida pel Centre de Protecció de les Cavernes i l’Entorn), també es va exposar material confeccionat per l’EDES, com diversos plafons amb fotos i dades interessants sobre cavitats, així com un gran plafó amb tot el material que es fa servir en l’actualitat per a la nostra activitat i una visió de l’evolució d’aquest al llarg del temps. Els dies 27 i 29 es van fer demostracions de tècniques d’espeleologia a la façana del mateix teatre i es va muntar una tirolina per a ús públic.
El dia 31, l’EDES organitzava una de les set proves del Manresatló 98, raid urbà d’esports d’aventura, dintre del programa d’actes de la Festa Major de Manresa. La prova era una ascensió per corda, amb tècniques d’espeleologia, a la Muralla del Carme. Van participar-hi deu equips, tots ells integrats per quatre persones.
També vam fer de guies del clavegueram de la ciutat, dintre del projecte “La Manresa que estem fent”. La visita va tenir lloc el dia 10-04-1999 i va anar des del Passeig de Pere III (davant del Casino) fins al Passeig del Riu seguint el Torrent dels Predicadors. Més de 500 persones van prendre part en aquesta activitat.
L’any 2001 dins la Federació Catalana d’Espeleologia es va formar un grup d’espeleosocors, que des d’un principi va comptar amb quatre membres de l’EDES. L’any següent i per discrepàncies amb el president de la Federació tres ho vam deixar. El grup s’ha mantingut fins l’any 2007 en què s’ha dissolt.
L’any 2002 va ser molt intens en activitats importants (i en escrits al butlletí, que permeten que passin a la nostra història).
Vam anar a la Torca del Carlista (Biscaia) set membres de l’EDES i dos del SECEM. Aquesta cavitat és la tercera sala subterrània més gran del planeta i la primera d’Europa. Té 355 metres de fondària, i la seva sala principal fa 125 metres d’alçària, 230 metres d’ample i 500 metres de longitud, això suposa un volum de 14 milions de metres cúbics i podria albergar més de tres Seus com la de Manresa.
També el 2002 vam anar al “Solencio de Bastarás” a la província d’Osca, cavitat que es troba dins d’un vedat de caça, motiu pel qual els guardes ens van acompanyar fins a la boca de la cavitat amb els seus vehicles.
Una altra activitat del mateix any va ser la travessa al Sistema Pozalagua, amb entrada per la Cueva Perilde (província de Burgos) i sortida per la Goba Haundi (província d’Arava). El tram que vam realitzar nosaltres és d’uns 4.500 metres de recorregut i –175 metres de desnivell.
A França, molt a prop d’Arbàs (Prepirineu francès, al NE de la Vall d’Aran) vam fer dues cavitats simultàniament: la travessa Mile-Pène Blanque i Henne Morte-Commingeois. El grup que feia la segona cavitat va sortir a les 11 de la nit i després de quatre hores intentant trobar el camí per tornar a la furgoneta van decidir fer un bivac. “Ens vam estirar sobre els farcells, arrenglats tots junts i embolicats amb mantes isotèrmiques, totalment esgotats. Semblàvem una renglera d’entrepans embolicats amb paper de plata a punt de ser menjats. Per sort va ser una nit poc freda, però tot i amb això costava de dormir amb els peus freds i humits i amb el soroll de les mantes isotèrmiques cada vegada que algú es movia.
Quan es va fer clar, i vam continuar caminant, vam comprovar que havíem dormit a ¼ d’hora de la furgoneta!...”.
Una altra activitat per divulgar el nostre esport ha estat la creació de les “Jornades de Descoberta de l’Espeleologia” o “Bateig de Carbur”, que van començar l’any 2001, i que consisteixen a organitzar una sortida oberta a qualsevol persona interessada durant un cap de setmana, en el qual visitem una cova i un avenc. El primer any el preu era de 6,01 euros per un dia i 9,02 euros per dos dies. L’èxit va ser total, amb una participació molt nombrosa que ens va obligar a fer diferents grups i deixar gent fora per no poder controlar tal volum d’inscrits. L’any següent no es va fer el bateig i hi vam tornar l’any 2003, amb un canvi de filosofia. Ara el preu era de 30 euros però amb un descompte de 20 euros a la inscripció del curs d’espeleologia de després de l’estiu. Amb això vam aconseguir filtrar els inscrits i poder dedicar una atenció més personalitzada a més d’incentivar la participació en el curs. Aquesta nova versió ens va agradar i la vam repetir l’any 2004. Aquesta idea ens ha servit cada any per aconseguir que algun dels participants s’inscrivissin posteriorment al curs d’iniciació a l’espeleologia.
Cada any hem procurat organitzar un curs d’iniciació a l’espeleologia, i amb major o menor èxit, cada any hem aconseguit tirar-lo endavant, excepte l’any 2000 que no vam aconseguir suficients cursetistes.
En aquest últims anys la participació ha estat d’entre 3 i 12 cursetistes. Però l’èxit real no consisteix en el curs en si. L’èxit radica en la capacitat d’aconseguir que una vegada acabat el curs els alumnes continuïn amb nosaltres de forma més o menys indefinida i en això també hi ha hagut de tot .
En qualsevol cas hem estat capaços de mantenir viva la secció i ens trobem possiblement en el millor moment d’aquest últims anys. Hem continuat organitzant cursos d’espeleologia cada any, excepte l’any 2006 que es va decidir fer-lo al 2007 per canviar-ne les dates tradicionals (quart trimestre de l’any pel primer trimestre) i poder aprofitar millor la tarja de federat.
També hem organitzat cada any, amb alguna excepció, un curs d’iniciació al descens d’engorjats amb força inscrits.
Paral·lelament, al llarg dels l’últims anys s’han incorporat a l’EDES vàries persones procedents d’altres clubs per continuar fent espeleologia amb nosaltres.
El secret crec que el trobem que hem estat capaços de fer que, més que persones que s’ajunten per fer espeleologia, som amics que a més a més fan espeleologia.
Alguns membres de l’EDES hem participat en exploracions amb altres grups, i en una d’aquestes es va aconseguir, ajudant a l’Espeleo Club de Gràcia, la matinada del 5 de juliol de 2003, la connexió de les cavitats C-7 i C-1 (Santa Elena) al Sistema Arañonera (Pirineu d’Osca) aconseguint així la segona travessa espeleològica del món quant a desnivell, amb 1.391 m entre les boques i ocupant el quart lloc d’Espanya i la dissetena posició del món en profunditat amb els seus 1.338 m.
L’any 2004 es va celebrar la XXXIVà edició de la Nit de l’Esportista de Manresa, organitzada en aquesta ocasió pel CECB. A un article del butlletí del CECB hi trobem el següent comentari: “Un dels fets més destacats de la Nit va ser el seu inici, quan un membre de la Secció d’Espeleologia va travessar tota la sala (uns 40 metres) penjat d’una tirolina, i va despenjar les pancartes que obrien la celebració de la XXXIVà edició. Una actuació molt aplaudida, que ningú no s’esperava, i que havia comportat una instal·lació força complicada i uns quants dies de feina i d’assaigs”. Aquest acte es va dur a terme el dia 11 de juny als Dipòsits Vells de Manresa.
En la mateixa línia de col·laboració amb companys d’altres seccions, el dia 5 de juny del 2004, al concert de cloenda dels actes del 25è aniversari de la Coral Eswèrtia celebrat al Teatre Conservatori de Manresa, uns quants membres de l’EDES degudament vestits i maquillats, es van despenjar per unes cordes sobre l’escenari, simulant àngels, mentre s’hi cantava una de les cançons.
L’any 2004 es va aconseguir una zona d’exploració a Astúries, l’anomenada Ten-Arcenorio, situada dintre del terme municipal de Beleño. Això ens ha permès donar un nou caire a l’EDES i anar una mica més enllà de l’activitat esportiva, podent buscar cavitats desconegudes i fer la nostra aportació a l’inacabable món subterrani. Durant l’any 2004 es van fer dues campanyes. La primera va ser aprofitant el Pont de Sant Joan, de pocs dies de duració, es va trobar l’avenc E1 (Pozu EU) de 34 metres de fondària, i es va fer una primera presa de contacte amb la zona.
A la segona campanya, a l’estiu, es van revisar totes les cavitats conegudes de la zona i es van trobar moltes noves, encara que petites, amb resultats interessants que ens van engrescar a continuar fent futures campanyes, tot i que de moment no ha aparegut cap cavitat important. La climatologia adversa durant la major part dels dies ens va limitar molt, però vam poder posar a prova la infrastructura material de que disposàvem i analitzar-ne les mancances i punts a millorar per futures campanyes. Vam participar-hi un total de 18 persones diferents (13 a la primera campanya i 15 a la segona).
L’any 2004 vam començat a col·laborar amb el grup GIEG de Granollers en exploracions a la Vall d’Aran, concretament a l’avenc de la Bargadera i a les zones d’influència. La primera incursió a la cavitat s’havia portat a terme a l’any 1986.
El gener de 2005 vam fer l’única activitat espeleològica de l’EDES a Andalusia en els últims anys. Vam fer la travessa Cueva del Hundidero a Cueva del Gato a la província de Màlaga. La nostra intenció era anar a Cantàbria, però les pèssimes condicions meteorològiques a mitja Espanya ens van portar, de forma absolutament improvisada, cap a les terres del sud.
Fruit de la col·laboració amb els companys del GIEG, el 2 de juliol de l’any 2005 es va aconseguir connectar dues cavitats a la Vall d’Aran, l’avenc CE-6 i l’Avenc de la Bargadera, obtenint d’aquesta forma la cavitat amb més desnivell de Catalunya (400 metres) que fins aquell moment ostentava la Cova Cuberes, al Pallars Jussà, amb 327 metres, des de feia 23 anys. Aquesta feina ens va permetre guanyar el XVIè Premi Ms. Norbert Font i Sagué (a l’edició del 2006), concedit per la Federació Catalana d’Espeleologia a la millor activitat espeleològica a Catalunya. També ens van concedir un premi a la Festa de l’Esport Català.
De dita fita és va fer l’audiovisual “El rècord de profunditat d’avencs a Catalunya” que va ser projectat a la Sala d’actes del Centre, amb gran afluència de públic.
També l’any 2005 vam fer la campanya d’exploració a la zona de Ten-Arcenorio (Astúries) entre els dies 30 de juliol i 7 d’agost, amb la participació d’onze persones. Es van revisar cavitats, es van fer diverses desobstruccions, i també prospecció exterior de zones no cobertes l’any anterior. Els resultats van ser modestos, sense cap troballa remarcable. La campanya va tenir una curta durada per haver de compartir les vacances dels participants amb la campanya de la Bargadera.
Altre cop, l’any 2006 es va aconseguir, en una campanya portada a terme conjuntament entre l’EDES de Manresa i el GIEG de Granollers, entre el dies 28 de juliol i 11 d’agost, obrir pas al llarg de més de 200 metres en un tram molt estret a la part inferior de l’Avenc de la Bargadera, i trobar nous pous que han fet que el desnivell total es situï en 571 metres. En aquesta campanya hi va col·laborar el Conselh Generau de l’Aran, que ens va donar permís per instal·lar un campament a 2.000 metres d’alçada, bastant a prop de l’entrada a l’avenc. També ens va cedir un helicòpter que va traslladar prop de 900 Kg. de material. El campament va disposar de tres grans tendes (cuina, magatzem i menjador - sala d’estar) i entre deu i quinze tendes més petites, segons els dies, per dormir.
Es va fer un audiovisual que s’ha presentat en diverses ciutats, a Manresa va ser a l’Auditori Fundació Caixa Manresa el dia 16 de febrer de 2007. També, i per segon any consecutiu, es va guanyar el XVIIè Premi Font i Sagué, a l’edició de l’any 2007.
Els últims anys s’han començat a organitzar competicions de velocitat en tècniques espeleològiques. El dia 11 de juny de 2006 es va celebrar a Granollers el “Primer Campionat de Catalunya de Tècniques de Progressió Vertical” en el que dos dels tres membres participants de l’EDES van aconseguir diferents premis.
El dia 13 de gener del 2007 hem col·laborat altra vegada, a la visita a les clavegueres de Manresa, concretament als trams pertanyents al Torrent de Sant Ignasi, dintre d'un dels actes del 25è aniversari de l'empresa Aigües de Manresa i emmarcat en el programa de visites "La Manresa que estem fent". Els membres de l’EDES (Equip D'Exploracions Subterrànies), una desena en aquesta ocasió, teníem la missió de col·laborar amb els guies de l'Ajuntament en el control dels visitants, mig miler, al llarg dels tres trams que es podien visitar.
També durant aquest any 2007 hem fet campanya d’exploració a la Vall d’Aran i a Picos de Europa.
A la Bargadera els avenços han estat petits, però ens han deixat noves vies obertes per poder aconseguir nous progressos en campanyes posteriors. Hem aconseguit obrir un pas estret, després del qual s’intueix la possibilitat d’enllaçar a l’exterior per la que seria una tercera boca, però la resposta a l’enigma ja sobrepassa l’abast d’aquest recull de la història de l’EDES.
A la zona de Picos, tot i que presenta un potencial important no hem trobat cap nova cavitat, tot i els esforços del equip explorador. Cal ressaltar que el fet de compartir el nostre temps entre les dues campanyes fa que l’exploració en aquesta segona zona no sigui tant efectiva com ens agradaria. Dels pocs dies que hi podem dedicar es perd una part molt important en els viatges, accessos a la zona i muntatge i desmuntatge del campament.
Cal destacar que tot i la molta activitat que es realitza en descens d’engorjats per membres de la nostra secció, aquest recull del centenari no pot contemplar amb més profunditat les activitats portades a terme pel fet que no hi ha constància escrita d’aquestes.
El futur és engrescador. En aquest moment estem a la secció persones amb una dilatada experiència i ganes de continuar en aquest món i persones amb menys experiència però amb ganes i il·lusió per endinsar-se en aquest territori en el qual queda molt per descobrir-hi, que és l’espeleologia.
Campaments a Picos de Europa i Bargadera
Agraïments:
Al Sr. Manel Bataller per estar al peu del canó a la Biblioteca del CECB.
Al Sr. Jordi Vilardaga, president de l’EDES, pel seu suport.
Al diari Regió 7 per posar a la meva disposició la seva Hemeroteca.
A tots aquells que en un moment o un altre de la història del CECB han plasmat les activitats de l’EDES en les circulars, butlletins o altres mitjans, permetent que hagi quedat constància del nostre passat.
A totes aquelles persones que han compartit amb mi les meravelles de la natura.
A aquells que han cregut en aquest recull de la història de l’activitat espeleologia al CECB i n’han facilitat la seva publicació.
L’autor:
Joan Montoya Segado va néixer a Manresa a l’any 1967. Va començar a practicar l’espeleologia l’any 1994 mitjançant el curs d’iniciació organitzat per l’EDES del CECB. L’any 1995 va participar al curs d’iniciació al descens d’engorjats. Des de llavors ha participat en nombrosos cursos d’iniciació a l’espeleologia com a monitor. Va ser president de l´EDES i actualment n’és vicepresident. Els diversos articles que ha publicat al butlletí del CECB ho han fet cronista de les diverses activitats dutes a terme al llarg d’aquest últims anys.
INFORMACIÓ POSTERIOR
Aquesta informació m'ha estat facilitada per Francesc Gomes Mur i la incorporo com a annex tal com l'he rebut. En la història de l'EDES que he escrit, en cap cas no he deixat de transcriure dades a què hagi tingut accés. Les manques o omissions són degudes a la falta de material escrit o impossibilitat d'accedir al mateix per desconeixement de la seva existència, així com per la gairebé nul·la col·laboració de les persones que van viure l'EDES en aquells 100 anys.
Hola Joan.
D'entrada deixa'm felicitar-te pel teu article sobre els cent anys d'espeleologia al CECB. En la introducció fas esment que la principal font d'informació són els butlletins i circulars editats durant aquests cent anys, amb un parell de buits: el primer, des de mitjan del 1936 fins a final del 1942 (període de guerra civil), i el segon des de finals del 1993 fins al 1997. És a aquest segon període que m'agradaria referir-me (en el primer sortosament no hi era), ja que durant els anys 1990-1998 vaig practicar espeleologia com a soci del CECB-EDES, amb més o menys intensitat segons les circumstàncies de cada moment. En aquella època hi havia força activitat espeleològica a l'EDES i al SECEM, la majoria de vegades de forma conjunta. Com dius en el teu article l'activitat que es feia no quedava reflectida en els butlletins i circulars, per les raons que sigui (segurament perquè ningú es va preocupar de fer-ho). Amb aquest correu m'agradaria fer-te arribar quatre dades d'aquella època per si les vols afegir al teu arxiu personal, per si mai fas una ampliació del teu article o per que facis el que vulguis (diuen que el saber no ocupa lloc, però si és una qüestió d'espai el no saber n'ocupa menys).
En l'article es diu que l'any 1988 un membre de l'EDES (en Xavier Soler, crec) i tres espeleòlegs més van intentar el descens de la sima GESM, però les pluges no els van permetre passar de -600 m. Degut a això el juliol del 1992 es va fer una expedició conjunta de l'EDES i SECEM a la sima GESM, junt amb un company de Tarragona i un espeleòleg búlgar. La nostra expedició no tenia permís administratiu de l'Agencia del Medio Ambiente d'Andalusia per a realitzar l'activitat, però allà vàrem coincidir amb una expedició de Ronda que si en tenia, però eren poca gent i amb poca experiència. Els de Ronda ens van deixar participar en la seva expedició i vam equipar la cavitat durant varis dies utilitzant el material de la gent de Ronda, arribant al llac (-1074 m) en Sergio López, de Ronda, en Lluís Roqueta del SECEM i jo mateix de l'EDES. Per arribar al fons de la cavitat va se necessari fer un bivac a -500 m. L'avenc va quedar instal·lat des de -200 fins al fons, i per les festes de nadal-reis del gener de 1993 en Josep Planas i jo vàrem realitzar una expedició llampec a la sima GESM per tal d'ajudar a recuperar material. Un cop allà ningú dels andalusos va voler baixar i en Planas i jo vàrem baixar fins a -900 m, pujant tot el material que vam poder fins a -500 m, i sortint al cap de 32 hores d'activitat i amb evidents símptomes de fatiga. Com a anècdota negativa, quan ja érem en una pensió de Ronda, ens van robar del cotxe la motxilla d'en Planas amb tot el seu material d'espele i una càmera de vídeo amb la qual havíem filmat el descens.
L'agost de 1992 en Lluís Roqueta i en Rupert (no sé el seu cognom) del SECEM i jo de l'EDES vam realitzar la travessa B15-B1 (-1150 m) a Escuaín (Parc Nacional d'Ordesa) on, una vegada dins, va haver-hi una forta tempesta que va provocar una sobtada crescuda del curs actiu de la cavitat. Això va fer que haguéssim d'alentir la marxa, trigant 25 hores a fer la travessa i havent de superar a pulmó lliure el pas del túnel de l'infern que vàrem trobar sifonat. Per contrapartida vam poder gaudir amb tota intensitat d'un riu subterrani que ja en condicions normals és espectacular.
Durant els anys 1992-1994 membres de l'EDES i del SECEM anàvem molt sovint a fer espele a la zona d'Arbas. L'objectiu final era fer la travessa Mile-Pene Blanque. Abans de realitzar la travessa es van fer reconeixements a la zona de Mile fins a la sala del Trou du Vent; es va entrar pel Pont de Gerbaut fins al riu; es va entrar per la cova de Pene Blanque fins al pou del Calvari; també es va entrar pel Trou du Vent; al final es va fer la travessa Mile Pene Blanque, que va ser un clàssic de l'època ja que la vàrem realitzar quatre o cinc vegades en poc temps. També com a fet anecdòtic, l'Agustí Perramon del SECEM, en Josep Planas i jo de l'EDES fèiem la travessa mentre s'estaven inaugurant els jocs olímpics del 92. Però en aquell massís càrstic es van fer altres cavitats i travesses com el Gueil du Her o la travessa Raymonde-Duplessis. Amb en Jordi Martínez (Bili), Lluís Roqueta, Lluís Serena, germans Agustí i Salva Perramon, entre altres, érem uns habituals de la zona en aquella època.
D'aquella època era també molt típic anar a fer la travessa T1-Santa Helena o el sistema d'Alba; d'aquest darrer en Josep Planas n'era un gran assidu. Amb en Lluís Roqueta havíem fet incursions per la cova de Santa Helena, recorreguent diferents vies i també pel T1 en direcció a l'S1, fent bivac en l'interior.També vam visitar altres cavitats com la Pierre Saint Martin entrant per la Verna fins a la sala Lepineux, travessa Caballos-La Canal a Cantabria, cova de Casteret a Ordesa, Cuberes fent bivac a l'interior, Esteban Felipe i molts d'altres avencs i coves més propers a Manresa.
L'any 1996 també es va intentar preparar una expedició al sistema Huautla de Mèxic (si no recordo malament, en aquelles dates aquest sistema ja havia superat en fondària la Jean Bernard), però al final es va deixar córrer.
Bé, això és el que recordo d'aquella època. Segur que hi hauria més coses per explicar. Potser en Roqui, en Bili (cunyat de l'Onti), en Joan Brunet o d'altres et podrien donar més informació d'aquella època, tot i que, com ja hem dit, potser no consta en els butlletins i circulars (bé, en una edició dominical del Regió 7 l'any 92 o 93, no ho recordo, ens van dedicar un especial de vàries pàgines sobre l'espeleologia manresana). Potser ja la tenies aquesta informació que t'he donat i no has cregut convenient posar-la en el teu article. Crec que tot plegat també forma part de la història de l'espeleologia manresana i de l'EDES en particular, ja que van ser uns anys de una intensa activitat espeleològica (en la seva vessant esportiva) per part d'un grapat de gent que sentíem l'espele amb molta passió.
Espero que tot el que t'he explicat t'hagi servit, si més no, per a conèixer una mica més de la història de l'espeleologia a Manresa; i ja no et molesto més que t'he fotut un bon rotllo.
Salut
Siscu Gomes
No hay comentarios:
Publicar un comentario